Glaucoma: un procés de pèrdua de la visió

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic produïda per un augment de la pressió intraocular que pot arribar a disminuir la visió. El Dr. Luís García Linares, especialista en oftalmologia del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya, ens parla sobre el glaucoma i la importància de la prevenció.

Què és el glaucoma? El glaucoma és una malaltia en la qual el nervi òptic, aquell que connecta l’ull amb el cervell i transmet la informació visual, queda lesionat. És una patologia irreversible i una de les principals causes de ceguesa a tot el món.

Ocorre normalment quan el líquid que es troba dins de l’ull (fluid intraocular o humor aquós) no té un drenatge correcte que en faciliti l’absorció cap al torrent sanguini. Això fa que es produeixi una acumulació de líquid que augmenta la pressió intraocular (PIO) i acaba danyant el nervi òptic, cosa que pot provocar una pèrdua de visió.

A qui pot afectar? Entre l´1,5% i el 2% dels majors de 40 anys presenten glaucoma, fet que suposa una prevalença alta.

En general, pot afectar qualsevol persona. Encara que normalment es desenvolupa a partir dels 40-45 anys, en alguns casos pot aparèixer abans i estaríem parlant d’un glaucoma juvenil o fins i tot congènit. La majoria d’aquests casos són d’origen hereditari i es produeixen per una anomalia ocular al naixement que provoca un augment de la pressió intraocular (PIO). És freqüent que aquests tipus de glaucoma es presentin dins els tres primers anys de vida.

El risc de patir la malaltia és més alt quan hi ha familiars de primer grau que presenten glaucoma. La freqüència també augmenta amb l’edat, sobretot a partir dels 40 anys, i es multiplica per set a partir dels 60 anys.

Quins símptomes té i com es detecta? El glaucoma no presenta cap símptoma, cosa que en dificulta la detecció. Tenir la pressió alta no es nota i no produeix cap dolor, excepte en casos molt extrems i poc freqüents. Per aquest motiu és molt important realitzar una revisió anual, sobretot a partir dels 40-45 anys, per mesurar la pressió ocular i per detectar qualsevol problema, sobretot si es tenen antecedents familiars de glaucoma o si es presenten altres malalties, com ara miopia, hipertensió arterial, diabetis mellitus o malalties cardiovasculars.

En casos molt avançats, quan no s’ha realitzat cap tractament i la pressió intraocular ja ha danyat el nervi òptic, la pèrdua de visió comença a resultar evident, de manera que el pacient no detecta el problema fins que la visió ja està molt deteriorada.

Quines conseqüències pot tenir? Quan es té una pressió intraocular alta que no és detectada o no és corregida, amb els anys i de forma molt lenta, el nervi òptic es va danyant. Com que és el que porta la informació visual cap al cervell, la visió comença a perdre: primer de forma perifèrica, pels costats, i progressivament es redueix el camp de visió cap al centre, com si es mirés a través d’un túnel. Amb el temps aquesta reducció de la visió pot arribar a convertir-se en una ceguesa total.

Té tractament? El glaucoma té tractament, però sobretot té prevenció. El més important per no acabar amb una pèrdua important o total de visió seria detectar aquesta situació de risc: la pressió intraocular alta.

La majoria dels tractaments del glaucoma estan enfocats a augmentar el drenatge i, en alguns casos, disminuir la producció de fluid intraocular o humor aquós. Es pot realitzar un tractament mèdic-farmacològic amb col·liris que fan baixar la pressió. En la majoria de casos és suficient per frenar o impedir que el nervi òptic quedi afectat.

En casos més avançats o quan ja es comença a tenir alguna repercussió visual, a més dels col·liris, hi ha tractaments amb làser, molt segurs i que es realitzen en ambulatori. També hi ha tractament quirúrgic i un ventall important de tècniques que podem aplicar per evitar una situació de ceguesa del pacient. Avui dia, i gràcies a aquests avenços, podem controlar la immensa majoria de casos, sempre que hi hagi una detecció precoç d’aquesta pressió intraocular.