“M’horroritza el masclisme i m’horroritza el feminisme. Jo crec en la justícia social.”

Santiago DexeusSantiago Dexeus és una persona amb la que és molt fàcil conversar. Ginecòleg català que gaudeix d’un gran reconeixement, va ser pioner i generador involuntari del canvi de mentalitat de moltes dones, pel fet de contribuir a normalitzar l’ús dels anticonceptius. Des de molt jove va veure les diferències de tracte que se’ls atorgava a homes i dones i “sense adonar-me’n –ens diu– vaig començar a ser un defensor dels drets de la dona”. Segurament per això i per l’admiració i el respecte que sent, des de l’exercici de la seva professió i des de la Fundació Escola Dexeus, continua la seva tasca de justícia amb el sexe femení perquè, per molt que hem avançat, “encara queda molt camí per recórrer”.

Per què es va fer metge i no periodista? Per què va escollir la professió de ginecòleg?
Per falta de valor. Sempre he dit que si no fos metge m’hagués agradat ser periodista. A casa meva hi havia tradició de metges i d’advocats i sortir d’aquesta tradició era obrir un nou camí, enfrontar-me a coses que no m’havien ensenyat a casa. La meva vida va estar encarrilada pel meu pare, una persona amb una força personal increïble, un metge excel·lent i molt reconegut. Era molt difícil no seguir la tradició, em vaig sentir quasi obligat. Va ser així com vaig trobar la meva vocació.

Procedent d’una nissaga de ginecòlegs fundada pel seu pare a la que dóna continuïtat el seu fill Damian. Dexeus ja gairebé ha deixat de ser un cognom per convertir-se en sinònim de ginecologia de moltíssima qualitat. Ara és més una marca, una marca de prestigi. Se sent orgullós d’haver aconseguit quelcom tant important?
No, perquè la marca ha estat un desastre, en el sentit que ja no estem on està ubicada.

Deixant de banda la polèmica, vostè és Dexeus i continua la seva tasca al Centre Ginecològic Santiago Dexeus.
Sí, Dexeus som el meu fill i jo, això vull que quedi ben clar, els altres són senyors que estan utilitzant la marca. Nosaltres estem aquí, seguint exactament la línia que va traçar el meu pare.

Quina és aquesta línia, quins són els valors Dexeus?
Tenir ètica, que no es defineix per ser de dretes o d’esquerres. L’ètica per a mi és fer als altres exactament el que vols que et facin a tu. És la meva ètica, una ètica personal que he aprés a la meva família i que m’ha ensenyat molta gent al llarg de la meva vida.

Qualitat humana, humilitat, empatia absoluta, sensibilitat… són aspectes que vostè defensa i que tots hem de cultivar però, per què en particular els metges?
A vegades les preguntes són respostes. Li faré una pregunta: Vostè què vol, que un metge li dediqui un quart d’hora o tres minuts? Evidentment vull que un metge em dediqui el temps que necessito, ni més ni menys. No hi ha cap persona que quan va al metge no vulgui estar-hi una bona estona.

L’edat ens fa ser més comprensius o al contrari, ens insensibilitza?
Si amb l’edat, malgrat que hagis passat moments molt durs a la teva vida, pots assolir un cert benestar –amb salut– ets més comprensiu, molt menys extremista, més pacificador. El que perds en aptituds ho pots guanyar en saviesa. Ara, si la persona que envelleix està malament, és lògic que tingui por, que es torni més egoista i vulgui cridar l’atenció constantment.

Santiago Dexeus
Parlem de ginecologia i prevenció. Moltes vegades posposem la visita al ginecòleg per mandra o per manca de temps. Com argumentaria la importància de la revisió ginecològica?
Amb informació. Tot és cultura. Quan vam començar a fer campanyes els anys 60 de diagnòstic precoç de càncer de coll de matriu, anàvem per les fàbriques explicant què és una citologia i perquè era tant important, i totes les dones anaven al ginecòleg. ‘Faci’m el Papanicolau’, ens deien. Ara, amb la vacuna del Virus del Papil·loma Humà (una de les infeccions de transmissió sexual més comunes, causant del càncer d’úter) avançarem encara més. Avui, és molt difícil trobar un càncer de matriu avançat en poblacions ben informades.
Pel que fa al càncer de mama, hem vist que amb els canvis d’estil de vida en l’alimentació, amb dietes més grasses, els casos han augmentat, però si es fan campanyes de prevenció i de detecció precoç, i els periodistes en parlen, s’aconsegueix que les dones siguin més estrictes amb les revisions.

Vostè es declara admirador absolut de la dona. Per què l’admira i la defensa tant?
Quan tenia 18 anys vaig conèixer la dona que uns anys després es va casar amb mi. En aquella època erem uns 120 alumnes de medicina i 4 dones, i jo veia com eren discriminades pels professors, com els feien brometes i coses inversemblants, que ara es considerarien mobbing o assetjament. Eren estudiantes de medicina, futures metgesses! Si ets jove et revoltes contra això, t’importen les injustícies, veus que això no pot continuar així. Per aquest motiu vaig començar, sense adonar-me’n, a ser un defensor dels drets de la dona. M’horroritza el masclisme i m’horroritza el feminisme. Jo crec en la justícia social i hem avançat molt, però a la dona encara li queda molt camí per recórrer.

Metge i professor, fa conferències, taules rodones, escriu articles, llibres… té afany de divulgar, de compartir els seus coneixements. Quin és el seu missatge principal?
El que li he dit abans, ser coherent amb les idees que tenia als 18 anys. A mi ja no em podran canviar, continuaré al peu del canó mentre pugui.

Quina és la seva òpera preferida?
Nabucco. Perquè em porta molts records. M’agraden molt els cors. Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina. Jo vaig entrar molt malament a l’òpera, perquè era un nen de família burgesa benestant i anar al Liceu era anar a veure les nenes, ens importava un “bledo” l’òpera. Però amb la meva dona, la Vicky, era diferent, li agradava molt, i quan va estar molt malalta ja no l’escoltava, i m’ha costat molt tornar a escoltar òpera pensant en la Vicky, en com li agradava, però l’altre dia vaig començar a sentir-la de nou. La música té un inconvenient terrible, per a mi, arrossega els teus sentiments i no pots estar fent una altra cosa, no pots estar escrivint i escoltant a la vegada, has d’escoltar-la plenament; i té un enorme avantatge, i és que acosta els pobles. Si escolto una samba tinc ganes de ballar la samba, si és un pasdoble, també vull ballar i quan estem tots a casa, m’agrada posar un disc i ballar tots.

Què va veure ahir a la tele?
Res. Ahir vaig anar a sopar amb la meva filla i l’Albert Om. Abans d’ahir vaig veure un programa fantàstic, un documental sobre la segona Guerra Mundial amb imatges filmades pels propis soldats. Hi havia imatges esfereïdores. També m’agrada “Cuéntame como pasó” i “El convidat”, per descomptat.

Recomanaria sortir fora, veure món?
Sí. Si molts polítics haguessin sortit una mica més, potser no tindríem ambaixades a l’exterior ni sous astronòmics, i, per altra banda, també recomanaria als metges, si fos possible, que passessin una malaltia greu abans de ser metges.

Què és per a vostè l’amor?
L’entrega total. L’amor és respectar la persona, estimar-la amb els seus defectes, que si hi són no tenen perquè molestar-te de forma personal. El físic és important, és cert. El sexe és entrega total a l’altre. Després hi ha una part de l’amor que és molt important i que molt poca gent arriba a aconseguir, que és quan la persona ja ha canviat per efecte de les malalties i per la vellesa… i saber continuar estimant-la, recordant el que era, i sentir que encara és així.

…i l’èxit?
Un perill terrible. Si t’ho creus i et creus la imatge que el públic dóna de tu, ja estàs perdut. No existeix l’èxit. L’èxit és treballar cada dia.