Osteoporosi: un factor de risc per patir fractura òssia

L’osteoporosi és l’afecció òssia més freqüent i es caracteritza per la disminució de la massa òssia, el que fa que la resistència dels ossos sigui menor. El pacient que la pateix pot patir fractures amb més facilitat.

Senyora gran descansa feliç a l'hamacaL’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica la densitat mineral òssia en quatre categories segons els valors obtinguts mitjançant la pràctica de la densitometria òssia (DMO) amb raigs X.

DMO i les quatre categories:

Normalitat, osteopenia, osteoporosi i osteoporosi greu o amb fractura òssia.

La forma més senzilla per identificar individus amb baixa massa òssia seria la pràctica d’una Densitometria Òssia i, així, diverses societats científiques recomanen la realització d’aquesta prova a les dones amb menopausa o a partir dels 65 anys.

Canvi de paradigma. D’osteoporosi a risc de fractura.

En els darrers anys, l’estratègia ha canviat. S’ha comprovat que una quantitat significativa de fractures es produeixen en pacients que presenten una DMO situada en la categoria d’osteopenia. Per tant, l’objectiu no és tant identificar pacients amb osteoporosi sinó pacients amb risc de fractura. La DMO passa a ser un factor de risc ja que la possibilitat de predir noves fractures augmenta si, a aquesta, s’associen altres factors de risc.

Factors de risc de fractura

Es consideren factors importants:

  • L’edat avançada
  • Un pes baix
  • Antecedents personals de fractura òssia
  • Tenir pare/mare amb fractura de maluc
  • La presa de glicocorticoides
  • Patir una artritis reumatoide
  • Tenir osteoporosi secundària
  • La ingesta d’alcohol

Convindria, doncs, que els pacients meditessin sobre el següent qüestionari. En ell s’exposen els principals “factors de risc” que valoraran, juntament amb el seu metge, abans de decidir la pràctica de la DMO i, posteriorment, per individualitzar, en la mesura del possible, el tractament.

Test per mesurar el risc de patir fractura òssiaQuan està indicada la Densitometria Òssia?

En dones:

  • Amb menopausa precoç (abans dels 45 anys).
  • Dones postmenopàusiques amb factors de risc de fractura.
  • Tenir antecedents de fractura per fragilitat.
  • Amb malaltia subjacent o tractament crònic amb medicació que s’associï a pèrdua òssia, especialment glucocorticoides.
  • Dones de més de 65 anys sense factors de risc coneguts, mínim una vegada.
  • Avaluació del tractament farmacològic.

En homes:

  • Amb més de 50 anys amb qualsevol factor de risc de fractura.
  • Amb antecedents de fractura per fragilitat.
  • Amb malaltia subjacent o tractament crònic amb medicació que s’associï a pèrdua òssia, especialment glucocorticoides.
  • Amb més de 70 anys, mínim una vegada, si el pacient ho sol·licita.
  • Avaluació del tractament farmacològic.

Com podem contribuir a evitar o minorar l’osteoporosi i les fractures osteoporòtiques?

Home gran corrent per la platjaMentre espera la consulta sobre osteoporosi i el risc de patir una fractura òssia, hauria de seguir els següents consells:

  • Abandonar l’hàbit tabàquic.
  • Evitar el consum excessiu d’alcohol.
  • Evitar el sedentarisme.
  • Realitzar una dieta equilibrada, amb contingut adequat de calci i vitamina D. (*)
  • Evitar les caigudes, especialment les persones grans.

(*) Calci diari de 1.000 a 1.500 mg. Els aliments amb més contingut són la llet, el formatge i el iogurt (revisi els seus ingredients, 100 ml de llet contenen 150 mg de calci).  Vitamina D suplements diaris de 400/800 UI. Els aliments no tenen la vitamina D que es necessita. Les fonts de vitamina D són el sol i la “farmàcia”.

Quan cal repetir la Densitometria?

Per avaluar l’eficàcia del tractament, és possible que el seu metge consideri convenient repetir la densitometria òssia transcorregut el primer any i, posteriorment, cada 2 o 3 anys i, també, en situacions d’alt risc de fractura, com és en trasplantats o en pacients tractats amb dosis altes de glucocorticoides, cada 6 o 12 mesos.

Existeix un altre mètode avaluador?

Existeixen uns marcadors de remodelat ossi amb noms tan particulars com “procolagen type I N-terminal propeptid”, que el seu metge pot considerar útils per valorar l’eficàcia del tractament que li ha prescrit.