Malalties neurodegeneratives: Alzheimer

Les malalties neurodegenratives són les patologies que afecten el sistema nerviós central i deterioren les funcions motores i cognoscitives de les persones que les pateixen.Crucigrama

Es desenvolupen en els adults, són cròniques, progressives i devastadores per als pacients i el seu entorn familiar. Entre elles destaquem les demències i més concretament la malaltia d’Alzheimer i la malaltia de Parkinson.

El terme demència descriu aquelles patologies en les quals les cèl·lules del cervell (neurones) moren o deixen de funcionar normalment. Quan això passa apareixen tot un seguit de símptomes que inclouen un deteriorament de la memòria juntament amb el deteriorament d’altres habilitats cognitives, com ara la comprensió del llenguatge oral i/o escrit, la capacitat de reconèixer objectes, l’habilitat de realitzar activitats motores, el pensament abstracte i la capacitat de planificar i executar tasques complexes. El deteriorament d’aquestes habilitats cognitives ha de ser suficientment greu com per interferir en les accions de la vida diària.

La malatia d’alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és la demència més coneguda i la més comú entre les persones grans. Encara avui no sabem amb exactitud què és el que ocasiona aquesta malaltia, però és possible que el dany cerebral comenci alguns anys abans (10-20) que apareguin els primers símptomes, segons estudis recents. Sabem que a la gènesi de la malaltia intervenen diversos factors de tipus genètic, ambiental, i fins i tot, factors relacionats amb l’estil de vida. És una malaltia que afecta les persones majors de 65 anys. No obstant, pot desenvolupar-se en pacients més joves, menors de 65 anys. Existeix un percentatge petit de pacients (1%) que tenen una mutació genètica que afecta uns gens determinants.

Sabem que al cervell de les persones afectades es produeix una sèrie de canvis morfològics entre els que cal destacar, par una banda, un cúmul de la proteïna beta amiloide a determinades zones del cervell formant “les plaques amiloides” que interrompen la comunicació entre les neurones i, per altra banda, un cúmul de la proteïna tau dins les neurones que formen “els cabdells neurofibril·lars” que, alhora, bloquegen el transport de nutrients cap a les neurones. Tot això fa que les neurones vagin perdent la seva funció; a més plaques i cabdells que es van formant, més neurones es van morint i més s’atrofia el cervell, el que porta a un major deteriorament de la persona que pateix la malaltia.

Hi ha factors de risc que poden afavorir l’aparició de la demència d’Alzheimer i entre els més importants trobem l’edat avançada. Un altre factor el constitueix la història familiar de primer grau, també els factors de risc cardiovascular (diabetis, colesterol, hipertensió, tabac, obesitat), factors sociosanitaris i educatius i traumatismes craneoencefàlics.

El símptoma més freqüent és la progressiva pèrdua de la memòria recent, de la capacitat de recordar informació nova. Això passa perquè les primeres neurones que queden afectades són les que s’encarreguen de formar “memòria nova”. Altres símptomes són la dificultat per solucionar els problemes diaris, la confusió de l’espai i del temps, la dificultat al parlar o al escriure, els canvis d’humor i canvis en la personalitat… A mesura que la malaltia progressa, les habilitats cognitives i funcionals empitjoren fins el punt que la persona és incapaç de realitzar les seves activitats diàries bàsiques i es fa depenent, fins i tot per menjar, vestir-se, banyar-se, etc. Finalment, es perd l’habilitat de comunicació amb els altres i la capacitat de reconèixer les persones més estimades, i la persona queda postrada al llit.

El tractament actual de l’alzheimer inclou una sèrie de fàrmacs que ajuden a estabilitzar el pacient durant un temps i a retardar l’evolució de la malaltia, però no curen! A part de la teràpia farmacològica, el tractament ha d’incloure altres procediments, com ara mantenir una dieta sana i equilibrada, mantenir una activitat física constant, fer fisioteràpia, practicar activitats en grup i, en definitiva, no aïllar-se a casa!