L’ansietat: què n’has de saber

Ansiedad

La preocupació pels resultats de les teves anàlisis, per perdre l’avió, o perquè la teva targeta de crèdit està al límit del saldo… Convé que aclarim de bon començament que això NO és ansietat.

L’ansietat és una resposta desproporcionada a alguna cosa que percebem com una amenaça. L’ansietat és una malaltia que pot amargar-te la vida i que requereix ajuda mèdica. A continuació t’expliquem alguns aspectes que tots hauríem de conèixer sobre l’ansietat.

1. És més habitual del que creus

Els metges –els especialistes psiquiatres– confirmen que, al marge d’altres problemes que poden manifestar els seus pacients, l’ansietat apareix moltes vegades. Una de cada deu persones té problemes d’ansietat, i n’hi ha que tenen més tendència a patir-la que d’altres, fet que fa pensar que pot tenir algun component genètic.

2. Pot manifestar-se amb símptomes físics

Això vol dir que pot somatitzar-se. Són freqüents els pacients que arriben al psiquiatre després de visitar altres especialistes –cardiòlegs, neuròlegs, endocrinòlegs… o qualsevol altre metge–, buscant una explicació als seus trastorns. Finalment, acaben sent diagnosticats de quadres d’ansietat. Els trastorns més habituals són:

  • Acceleració del ritme cardíac (taquicàrdia)
  • Dolor al coll
  • Excés de suor
  • Boca seca
  • Marejos
  • Problemes per engolir
  • Urgència per anar al bany en els moments de més ansietat
  • Inestabilitat
  • Sensació estranya de “no ser-hi”.

3. I també pot presentar símptomes de confusió mental

Amb l’ansietat, tendim a engrandir els problemes: veiem amenaces on realment no hi ha. El pacient s’obsessiona a pensar que tot està en ordre i per evitar aquell problema que ens fa por. En aquests casos, la ment s’embrolla i no s’és capaç de pensar adequadament, encara que sabem que aquests pensaments no tenen sentit; però, així i tot, no som capaços de pensar amb claredat.

ansiedad

4. L’ansietat es pot tractar

Si tens cap símptoma dels que hem citat prèviament, seria convenient que consultessis el teu metge de família, o un especialista cognitiu-conductual. El primer et pot prescriure alguna medicina, com ara un antidepressiu, tranquil·litzants per a moments especialment difícils o un fàrmac betablocador que redueixi una taquicàrdia. Tots ells, sens dubte, et podran ajudar, però a llarg termini la millor solució serà la psicoteràpia.

5. Les dones són més propenses a patir ansietat

Això és el que ens diuen les estadístiques. La incidència de trastorns d’ansietat en dones és del 33%, en comparació del 22% en homes. No està clar per què, però es creu que intervé tant la química cerebral com els temes hormonals. Sense oblidar que les dones podrien estar més pendents de l’estabilitat del seu entorn, del seu benestar, i això podria ser tant per causes biològiques com d’educació.

6. Freqüentment, és pitjor pels matins

No és estrany entre les persones ansioses despertar-se amb un sobresalt, com si haguessin rebut un corrent elèctric. No se sap què pot produir aquest ensurt. Es creu que pot ser a causa d’un augment matinal del nivell de l’hormona cortisol (responsable de l’estrès) o en adonar-se que comença el dia i s’hi han d’enfrontar. El millor és llevar-se immediatament i no romandre al llit donant-hi voltes. Sembla que la ment és més propensa a pensar negativament quan estem ajaguts. Et donem tres bons consells per començar el dia amb bon peu:

  • Sempre esmorza, i no abusis dels hidrats de carboni d’absorció ràpida, com ara la brioixeria, el pa blanc, les galetes i d’altres dolços.
  • Menja plàtans. Hi ha persones que troben que són difícils d’empassar, però són molt bons.
  • Evita, o almenys limita, els estimulants com, per exemple, el cafè o el tabac.

7. Però, amb tot… l’ansietat no mata ningú

El cos humà és molt llest, i no fa res estrany al seu disseny. Només respon, de vegades, de manera desproporcionada, com comentàvem al començament.

ansiedad

L’ansietat té límits. Potser augmentarà i farà que et sentis molt malament, però tornarà a baixar. No es pateix ansietat tota la vida.

8. No et sentis culpable perquè estiguis ansiós

És bastant habitual sentir dir als pacients que no entenen el perquè de la seva ansietat, que “no hi ha res que ho justifiqui”. Busquen raons que expliquin per què es troben tan malament, i no trobar-ne fa que se sentin avergonyits. Habitualment ells mateixos qualifiquen l’ansietat com un problema de la vida moderna, de la civilització occidental: “per què he de patir ansietat si tinc una llar, la meva família i menjo calent cada dia?”
Haurien d’entendre que l’ansietat és un trastorn psicològic del qual no es desprendran per molt que es repeteixin que no té sentit patir-lo. La millor manera de lliurar-se’n és comprendre de què es tracta, informar-se’n adequadament i visitar el metge. Només així podran deixar d’obsessionar-se.