Sorolls estranys del teu cos… Aquí te’ls expliquem

risa-ruidos

Tots signifiquen alguna cosa: Podrien considerar-se missatges que ens envia el cos!

Hi ha una explicació científica, sòlidament establerta, per a tots aquests sorolls (de vegades molt compromesos). Quan sentis alguna cosa que pot ser familiar, però estranya, és que el teu cos et vol avisar d’alguna cosa.

1. Sorolls de budells

Els músculs de l’aparell digestiu —de l’estómac i de l’intestí—empenyen els aliments per l’intestí; i durant el temps que dura la digestió es contrauen i s’estenen: és el que coneixem com a moviments peristàltics o peristaltisme. Els sons sords i guturals de l’estómac els provoca el processament dels aliments, que es dissocien en gasos, líquids i sòlids.

En realitat, l’estómac funciona durant tot el dia, però es nota més quan tenim gana. Per què? Doncs perquè un parell d’hores després de buidar-se, l’estómac segrega unes hormones que envien al cervell el missatge que reprengui el peristaltisme (recorda: els moviments peristàltics de què parlàvem) i aquest procés genera la sensació de gana. La raó per la qual se senten més els sorolls amb l’estómac buit és que no hi ha aliments que els esmorteeixin.

2. Esclafits de les articulacions

A les articulacions hi ha un líquid que actua com a lubricant per facilitar-ne els moviments: es tracta del líquid sinovial, i conté diferents gasos, com l’oxigen, el nitrogen i el diòxid de carboni. En estirar o forçar una articulació (conscientment o inconscientment), la càpsula de l’articulació que conté el líquid s’estira, alliberant part del gas i produint el soroll. Aquesta és la raó per la qual després d’estirar els dits i fer cruixir els artells no torna a sentir-se el soroll si es repeteix l’estirament: el gas no ha tingut temps de tornar al fluid sinovial.

3. Els esternuts

És un mecanisme de defensa del cos davant d’un agent que irrita les mucoses del nas o de la gola. Quan l’agent actua, al cervell s’activa el “centre de l’esternut” i s’envien senyals per tancar del tot la gola, els ulls i la boca; a continuació, es tensen els músculs del tòrax, tot just abans que els de la gola es relaxin ràpidament. Com a resultat, s’expulsa l’aire, la saliva i les mucositats i, amb sort, el cos s’allibera de l’agent que ho ha provocat tot, que també és expulsat.

4. El singlot

És un mecanisme que es produeix quan el diafragma (un múscul en forma de cúpula situat a la part inferior del pit) s’”irrita”. Quan s’inhala aire, el diafragma descendeix per ajudar que arribi als pulmons, i es contrau quan arriba el moment d’espirar-lo. Quan el diafragma s’”irrita” (per diverses raons, com menjar molt o molt ràpidament, o simplement per nervis), pot començar a baixar espasmòdicament, de manera impredictible, la qual cosa provoca una entrada sobtada d’aire a la gola. Aquest aire causa un cop a la laringe, fet que causa que les cordes vocals es tanquin sobtadament, emetent el típic “hip”.

nina-ataque-risa

5. Les ventositats

Els pets són ventositats anals. Són el resultat natural de la digestió. En menjar, juntament amb els aliments també ens empassem aire. Però és que, a més, el procés de la digestió (és a dir, convertir els aliments en nutrients) comporta la producció d’un gas, el sulfur d’hidrogen (o àcid sulfhídric), que fa pudor. I el cos se n’ha d’alliberar, i això causa la ventositat.

6. Els flats

Les flatulències, flats o rots són un altre sistema que el cos utilitza per alliberar-se dels gasos, en aquest cas els que introduïm al cos quan mengem o bevem, o quan masteguem. Bàsicament, és el gas que ens hem empassat i que torna per l’esòfag, per ser expel·lit per la boca.