4 tòpics sobre el càncer de pell que has d’oblidar

Pareja al sol

Hi ha dues classes de càncer de pell: el carcinoma (espinocel·lular i basocel·lular) i el melanoma. A Espanya se’n diagnostiquen al voltant de 150.000 casos anuals (dades de 2016 de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia), que provoquen la mort de més de 600 persones.

Segons l’Acadèmia, uns 145.000 pacients van patir un carcinoma i a uns 4.000 se’ls va diagnosticar un melanoma, que és la forma més letal. Més del 98% de les morts per càncer de pell són a causa del melanoma.

I el cas és que una gran majoria es podrien haver evitat amb la prevenció adequada, un fet que és una bona notícia per a tu: en gran mesura està a les teves mans assegurar com cal la teva pell.

Pel que fa als tòpics… Per exemple, molta gent pensa que el càncer de pell és cosa de les persones que tenen pigues, i això és fals. A continuació desmuntem aquesta creença i alguns altres mites sobre el càncer de pell.

1. El que més cal protegir del sol és la cara

La majoria fem això: apliquem una bona quantitat de crema a la cara, a les espatlles i a l’esquena, i ens exposem al sol amb tranquil·litat. I això NO és suficient. Molts dels càncers de pell, independentment del seu tipus, es desenvolupen en altres parts del cos. Alguns estudis assenyalen que les cames i el tronc són les zones “preferides” del càncer i que menys del 15% es desenvolupen a la cara o a la part superior de l’esquena.

Dit d’una altra manera: t’has de protegir tot el cos uniformement, inclosos els braços, les cames i el tors.

2. Tot comença amb una piga

Fa pocs mesos va veure la llum un estudi –els mitjans se’n van fer ressò– segons el qual les persones amb 11 pigues o més al braç tenen una probabilitat nou vegades més gran de tenir 100 pigues o més a tot el cos, i les que tenen 50 pigues o més tenen un risc més gran de patir un melanoma.

Aquests resultats no estan malament com a guia per a les persones amb pigues, ja que els donen un motiu addicional per cuidar-se la pell; però això no vol dir que pel fet de comptar les pigues es controli el risc. L’experiència ens diu que només entre el 20 i el 40% dels melanomes es desenvolupen a partir de pigues que ja existien.

En resum: les persones sense pigues també poden patir càncer de pell. Qualsevol canvi en la textura de la pell –amb variació de color o sense–, si una zona es mostra especialment sensible o irritable –sagni o no–, o si simplement no torna a la normalitat en un termini raonable, requereix la visita a un dermatòleg perquè determini de què es tracta.

3. Els més morenos no tenen càncer de pell

Les persones més blanques de pell són més susceptibles de tenir càncer de pell, és cert. Però això no vol dir que la gent morena estigui fora de risc. El càncer es desenvolupa en tots els tipus de pell i, de fet, en una pell més fosca pot trigar més a detectar-se. Les lesions canceroses es dissimulen millor en les pells més fosques perquè són menys evidents.

Tots, amb independència del color o la tonalitat de la pell, ens hauríem de protegir a fons, tal com explicàvem al punt 1.

4. Estic fora de perill: com que em protegeixo bé del sol…

L’aspecte negatiu del sol és que els seus efectes s’acumulen. Fa uns anys solies torrar-te al sol (o, pitjor encara, en un llit de bronzejat) i ja estaves moreno a la primavera… Però ara, que ja estàs en guàrdia pel bombardeig d’informació sobre els efectes perniciosos del sol, fas servir crema protectora de factor 30, t’estàs sota el para-sol i et penses que ja està tot fet.

Sí, fas bé, mai és massa tard per començar a protegir-se; però has de ser conscient que tot aquest temps que has estat exposat al sol té un preu: els efectes del sol i els seus raigs ultraviolats (UV) –repetim– s’acumulen en les diferents capes de la pell. Així doncs, para atenció, perquè més endavant poden aparèixer: arrugues, pigmentacions o coloracions irregulars i alteracions de l’elasticitat natural de la pell. Ja saps; si notes qualsevol canvi anòmal, és millor que consultis el dermatòleg.