Els senyals d’alarma de l’ictus

Actuar ràpidament davant un ictus és fonamental a l’hora de reduir les conseqüències derivades d’aquesta malaltia cerebrovascular. Parlem amb el Dr. Juan Roussos, especialista en neurologia del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya, sobre la prevenció de l’ictus, com reconèixer els símptomes previs i la importància que té l’atenció mèdica immediata.

Què és un ictus? Un ictus és una malaltia cerebrovascular provocada per una interrupció del flux sanguini que va cap a una part del cervell, a la qual no arriba la sang. Podem parlar de dos tipus d’ictus:

L’ictus isquèmic es produeix quan es forma un trombe o coàgul dins d’una artèria cerebral que interromp la circulació de la sang en una part del cervell i origina la lesió d’un grup de neurones. Aquesta lesió s’anomena isquèmia cerebral.

Quan el coàgul interromp la circulació sanguínia només durant un breu període de temps i l’artèria torna a repermeabilitzar-se i desapareixen els símptomes, parlem d’un tipus d’ictus isquèmic més lleu anomenat accident isquèmic transitori. Però si la interrupció s’allarga durant un temps prolongat, el grup de neurones mor i es produeix un infart cerebral, amb seqüeles molt més greus que en una isquèmia.

Quan el trombe o coàgul es forma en una artèria fora del cervell, com per exemple al cor, i arriba a través del torrent sanguini al cervell, on causa la lesió neuronal, parlem d’un ictus embòlic o d’una embòlia cerebral.

L’altre tipus és l’ictus hemorràgic, que és una interrupció del flux sanguini quan es produeix un trencament d’una artèria del cervell. En aquest cas es produeix una hemorràgia dins el teixit cerebral que lesiona una sèrie de neurones.

Què pot causar un ictus? Hi ha diversos factors de risc que poden provocar un ictus. Uns són factors no modificables, sobre els quals no podem actuar, com ara  l’edat, el sexe, la raça i els antecedents familiars; i altres són factors modificables sobre els quals sí que podem incidir per prevenir l’ictus, com ara la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol, l’obesitat, el tabaquisme, l’alcohol o el sedentarisme.

Quins símptomes previs té? Els símptomes que ens poden donar un avís que es pot produir o s’està produint un ictus són fàcils de detectar: ​​una desviació de la cara (per exemple, la comissura bucal d’un costat de la cara pot caure cap a un costat), tenir dificultat per articular una paraula, notar una pèrdua brusca de força en una extremitat, notar formigueig o tenir una cama o un braç adormit, un mal de cap molt fort, brusc i intens, la pèrdua de visió d’un ull o una sensació vertiginosa, rotatòria i fins i tot que pugui provocar alguna caiguda.

Com hem d’actuar davant d’un ictus? És molt important actuar ràpidament quan es detecten aquests símptomes. Encara que de vegades no siguin propis d’un ictus, davant del dubte el que hem de fer és acudir a urgències immediatament o trucar al telèfon d’emergències, que posarà en marxa el protocol de l’ictus per traslladar el pacient ràpidament a una unitat d’atenció especialitzada en ictus d’un centre d’urgències. És molt important arribar a l’hospital durant les tres primeres hores des de l’inici dels símptomes, perquè el tractament d’urgències és eficaç i pot modificar el curs d’aquest accident cerebrovascular si es realitza dins d’aquestes tres primeres hores.

Quin tractament té? El primer tractament que s’aplica a la unitat especialitzada en ictus és una fibrinòlisi. Es tracta d’una injecció no venosa d’una substància que desfà el coàgul que s’ha produït dins de l’artèria obstruïda i que produeix els símptomes. Aquest tractament pot revertir aquesta patologia, repermeabilitzar la circulació de la sang i evitar que es produeixin seqüeles més definitives. Com ja hem comentat, és un tractament que es realitza d’urgències dins de les tres primeres hores de l’inici dels símptomes.

Després, el metge aplicarà altres tractaments depenent de quin tipus d’ictus es tracti. Pot ser un tractament amb antiagregants plaquetaris (com l’aspirina), que actuen sobre l’agregació de les plaquetes i eviten que es formi el coàgul o trombe, perquè faciliten la circulació de la sang. O un tractament anticoagulant, que a més d’impedir que s’agreguin les plaquetes actua sobre els factors de coagulació de la sang mantenint-los per sota del normal perquè sigui menys espessa i es faciliti la circulació.

Aquests tractaments poden tenir efectes secundaris negatius i produir hemorràgies no desitjades, de manera que si es produeix una hemorràgia cerebral i el nivell d’afectació del cervell posa en perill la vida del pacient, el tractament consisteix en l’evacuació quirúrgica: ressecar i eliminar l’hematoma . Si l’hemorràgia cerebral es deu a un aneurisma que es produeix fora del cervell, per exemple entre les capes de les meninges que el cobreixen, el tractament consisteix en l’embolització de l’aneurisma. I si no és possible, s’ha de tractar amb cirurgia.

En altres casos, simplement s’ha d’estabilitzar hemodinàmicament el pacient, aplicar un tractament antiedema cerebral, antiinflamatoris, i esperar la resolució, que normalment és lenta i triga diverses setmanes.

En una segona etapa, després del tractament farmacològic, és molt necessari el tractament amb rehabilitació física. Les seqüeles que ha deixat l’ictus, com ara una falta de força en una part del cos, la manca de visió o la dificultat d’articulació de les paraules, s’han de tractar amb rehabilitació física o amb l’ajuda d’un logopeda. Aquesta etapa pot durar setmanes o mesos, fins a aconseguir la màxima recuperació possible.