Detecció precoç del càncer de mama

El càncer de mama és el més freqüent en les dones de tot el món i des de 2008 la incidència augmenta progressivament. Parlem amb el Dr. Joan Salvia, especialista en diagnòstic per la imatge del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya, sobre el paper fonamental de la detecció precoç del càncer de mama. Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer, cada any es diagnostiquen al voltant de 25.000 nous casos de càncer de mama. Una de cada vuit dones al llarg de la seva vida tindrà aquesta malaltia.

Quin objectiu compleix el cribratge d’un tumor de mama? L’objectiu que compleix el cribratge del càncer de mama és la detecció del càncer de mama en fases incipients, el qual anomenem carcinoma in situ, ja que les possibilitats d’arribar a una curació s’aproximen al 100% si es detecta en aquest estat.

Quan hem de començar a fer les proves i per què és tan important? El risc de càncer de mama augmenta amb l’edat i en la majoria de casos sol aparèixer a partir dels 50 anys. Per poder fer una detecció precoç, les proves comencen habitualment als 40 anys i es realitzen amb una periodicitat anual o biennal fins als 75 anys, segons el criteri dels ginecòlegs i en funció de la pacient i dels seus antecedents.

Tot i que en ocasions el càncer de mama es manifesta a través d’algun símptoma, moltes dones no en presenten. La detecció precoç és important perquè té més opcions terapèutiques, especialment les menys agressives (cirurgia conservadora en lloc de mastectomia) i, com ja hem comentat, perquè començar a tractar-lo en fases inicials comporta un percentatge de curació molt elevat, proper al 100%.

Quines proves clíniques es realitzen? Les proves d’imatge que bàsicament es realitzen són la mamografia, l’ecografia i la ressonància magnètica. Però sobretot les dues primeres: la mamografia i l’ecografia.La mamografia és una radiografia de les mames i l’exploració més important. Pot detectar fins i tot microcalcificacions d’un carcinoma incipient que no són palpables i no donarien una evidència clínica fins després de dos anys.

L’ecografia serveix sobretot en dones menors de 30 anys, així com per observar canvis en dones amb teixit mamari dens i com a complement a la mamografia. Si en una mamografia es troba alguna cosa de mida petita, una massa o un nòdul, l’ecografia pot indicar si es tracta de quists plens de líquid (que és molt improbable que sigui càncer) o masses sòlides (que podrien requerir més proves per descartar càncer).

En qualsevol cas, i tot i que es realitzin mamografies periòdiques, és important consultar al metge si es nota qualsevol anomalia, com ara dolor, secreció, un bony o qualsevol altre símptoma que pugui causar preocupació.