6 indicis que el teu fill està estressat

Niña preocupada

Hi ha persones que han tingut una infantesa feliç −feliços ells−, i no és estrany sentir-los dir “qui pogués tornar a la felicitat de la infantesa, sense fins de mes, sense problemes a l’oficina i sense més obligació que llevar-se per anar a l’escola”… Però també hi ha molta gent per a qui la infantesa no va ser un camí de roses. La infància pot ser una etapa molt estressant, fins i tot infeliç, de la vida. I probablement, avui ho és més que mai. Segons un estudi dut a terme al Regne Unit, almenys un de cada deu nens té un trastorn mental definit (és a dir, que es pot diagnosticar): estrès, depressió o ansietat, i sembla que aquesta proporció va augmentant.

No perquè siguin nens són necessàriament feliços. En aquest sentit, són com els adults. Hi ha molts factors que poden provocar una situació de tensió (és a dir, d’estrès), des de l’assetjament escolar fins a les males notes, passant per situacions com ara les rivalitats entre germans, una mudança o la separació dels pares. I el problema es veu incrementat perquè el nen té, en general, menys temps de lleure que els pares, i cada vegada es veuen sotmesos a més pressió, a causa de les expectatives que puguin tenir els pares. Els problemes descrits els poden resultar molt aclaparadors.

I tot això no sempre és fàcil de detectar. A continuació, mostrem set indicis que alguna cosa pot estar fallant amb el teu fill.

1. Es nega a anar al col·le

És relativament freqüent sentir que un nen no vol anar a l’escola. No passa res si és ocasional, però si es repeteix amb certa freqüència hauries de pensar que hi ha una raó concreta perquè sigui així: pot ser la por als exàmens, els deures, o la falta d’adaptació social i −encara pitjor− la intimidació.

Per a un nen, pot ser molt frustrant ser dels darrers de la classe en rendiment escolar; fins i tot els passa a alumnes brillants que, no obstant això, són maldestres en gimnàstica, per exemple, o van endarrerits en una assignatura concreta. Poden considerar-se més maldestres, o més ximples i generar aversió a l’escola, i comportar, finalment, problemes greus.

2. Treu pitjors notes

Si abans aconseguia vuits i nous i ara treu tresos, alguna cosa falla. No es passa del notable al suspens de la nit al dia. Si veus que al teu fill li està passant això, parla amb els seus professors per investigar què succeeix. Un estudi, també britànic, mostra que la causa principal d’estrès infantil són els problemes acadèmics.

La pressió a què els pares poden sotmetre els nens, lògicament amb la millor intenció, pot ser excessiva. En molts casos, els nens són incapaços de queixar-se, amb la qual cosa els pares no poden veure que estan aclaparant-lo. Es donen casos de nens amb pensaments suïcides per no poder respondre a les expectatives.

3. Menja diferent

Poden donar-se dos casos: menjar molt més, i en aquest cas el menjar li suposa una evasió, o fer-ho molt menys perquè ha perdut tot l’interès pel menjar. En això no difereixen dels adults, i els dos tipus de problemes són un bon senyal que alguna cosa passa.

Si menja més, es pot engreixar massa, i això li pot suposar problemes, tant de salut com socials. I si comença a aprimar-se en excés, el problema pot ser encara pitjor.

4. Diu que està malalt

L’estrès pot somatitzar-se (pot ser un problema de salut real) i el nen estressat pot queixar-se de mals de cap o d’estómac. Si és molt més freqüent que abans, és un bon indici que està estressat.

També pot expressar-se amb comportaments anòmals, com no poder parar quiet o, al contrari, mostrar-se apàtic i sense ganes de fer res.

5. Dorm malament

Dormir malament també pot ser simptomàtic d’estrès. Es desperten a meitat de la nit, els costa Déu i ajuda aixecar-se o, en casos extrems, poden tornar a mullar el llit.

El símptomes d’un mal son són els mateixos que en els adults, i pot dificultar en gran mesura les tasques quotidianes. Si el teu fill es mostra anormalment somnolent, o més cansat del que és habitual, investiga si dorm com cal o no.

Tingues en compte que tenir l’ordinador, el mòbil o una tauleta a la seva habitació pot influir-hi enormement. Sota cap concepte ha d’anar a dormir amb el dispositiu i jugar o xatejar al llit. Està més que comprovat que és un factor decisiu en un son de qualitat.

6. Està trist

Fixa’t en el seu comportament general. Si es porta malament, pot estar volent, fins i tot inconscientment, cridar l’atenció. Si la seva conducta ha empitjorat, és també un bon indici que alguna cosa falla.

Cal conèixer bé el comportament normal del nen, fet que, si tots dos pares treballen, no sempre pot resultar fàcil. Però conèixer-lo a fons suposarà detectar abans qualsevol comportament anòmal. Sovint la importància no està en allò que el nen ens explica, sinó en allò que no ens explica.

Escolta

Escolta i, també, interpreta. Pots detectar algun canvi de les circumstàncies que es descriuen i preguntar sol·lícit al teu fill què li passa, i resulta frustrant –i força freqüent– que respongui: “res”, quan l’evidència que alguna cosa està malament és clara.

Cal aconseguir que el nen s’obri. Si li etzibes la pregunta a deshora, quan no se l’espera, pot bloquejar-se instantàniament. Et correspon a tu esbrinar de quina manera pots aconseguir-ho. Fes alguna cosa amb ell, juga amb ell, comenteu junts una pel·lícula… i porta la conversa a poc a poc al fons de la qüestió. Aquest temps passat amb ell resultarà d’un valor insospitat, no només per conèixer un problema, sinó per aconseguir que estigueu encara més units.

Un cop conegut el problema, o fins i tot simplement sospitat, haurà arribat el moment d’anar al metge de família; si el nen es mostra reticent, ves-hi sense ell. En qualsevol cas, et podrà suggerir com abordar el problema.