4 problemes que les dones no han d’ignorar

cáncer de mama

En més o menys mesura, tots som reticents a anar al metge. S’al·leguen coses tan dispars com ara la falta de temps o la despreocupació pel símptoma “lleu” (“ja em passarà”). També n’hi ha que no hi van per “por del que em puguin trobar”, la qual cosa genera ansietat i nerviosisme; aquesta excusa queda més soterrada i, encara que hi sigui, som més proclius a amagar-la, perquè en el fons ens fa vergonya reconèixer aquesta por. I no fer cas d’un símptoma que perdura és un error majúscul, atès que qualsevol malaltia diagnosticada aviat és molt més susceptible de curació que si es deixa passar el temps.

En aquest article ens centrem en les dones, que tenen un sistema reproductor molt més complex que el dels homes i a les quals el desequilibri hormonal (que és una cosa que passa amb certa freqüència) altera en més mesura. La clau és esbrinar si cal investigar aquest canvi o si és normal. A continuació, exposem quatre símptomes que no s’han d’ignorar, sinó que cal investigar.

1. Un bony a la mama

Potser és el símptoma més temut per les dones, atès que una de les seves possibles causes és el càncer de mama. Per aquesta raó, a hores d’ara hi deu haver poques dones que no coneguin la importància que pot arribar a tenir un bony.

I el cas és que només el 10% de les dones que es troben un bony té càncer de mama. I l’altre 90%, què és? Doncs poden ser diverses coses: un fibroadenoma (una aglomeració anòmala del teixit connectiu de la mama) o un quist, que pot ser sebaci (una acumulació de greix) o de qualsevol altre tipus –benigne.

També és freqüent que els bonys apareguin i desapareguin segons el moment del cicle menstrual en què es trobi la dona. Ja hem dit que el sistema reproductor femení és ben complicat.

En tot cas, mai no s’ha de deixar d’investigar un bony al pit. Cal anar al metge, el qual podrà o bé diagnosticar-ne la benignitat, o bé derivar la pacient a un especialista perquè determini la naturalesa del bony, amb les proves oportunes si ho considera necessari. I no només un bony: qualsevol canvi en una mama s’ha de comentar amb el metge.

2. Un sagnat diferent

Aquesta complexitat de què parlàvem afecta també la menstruació. Hi ha molts factors que hi influeixen, des d’un excés d’exercici fins a l’estrès, passant pel fet d’aprimar-se, per posar-ne alguns exemples.

Normalment, en una persona sana aquests trastorns es corregeixen sols, però també pot no anar així. Possibles regles anòmales:

  • irregulars,
  • escasses,
  • més intenses,
  • a destemps,
  • després de mantenir relacions sexuals.

També pot donar-se el cas de sagnats en dones menopàusiques i que, en el pitjor dels casos, pot ser un símptoma del càncer d’úter.

En tots els casos, el metge ha d’investigar el problema, atès que pot ser degut a anomalies al coll de l’úter, al mateix úter o als ovaris, o fins i tot ser conseqüència d’una malaltia de transmissió sexual (MTS) no detectada.

3. Una inflor indeterminada

Si aquest símptoma perdura en el temps –diguem-ne més de dues o tres setmanes– també cal anar al metge.

La inflor pot tenir moltes causes, com la síndrome premenstrual o la síndrome de l’intestí irritable. Però també pot ser conseqüència d’un càncer d’ovari, que per desgràcia té símptomes molt difusos.

El metge et preguntarà sobre altres símptomes associats, com dolor a la pelvis, si estàs desganada, si et sents plena, si has perdut pes o si tens problemes d’orina, com ara urgència o excessiva freqüència.

4. Variació en el fluix vaginal

El fluix vaginal és normal i serveix, entre d’altres coses, per mantenir la vagina lliure d’infeccions. Ha de ser clar o blanquinós, de viscositat variable (en funció del moment del cicle menstrual en què et trobis) i no ha de fer mala olor. Si hi ha algun canvi, tant si és de color, de quantitat excessiva o si de cop fa mala olor, pot significar que hi ha algun problema.

Les causes són múltiples, des d’una infecció per fongs, que es pot tractar mitjançant fàrmacs sense recepta (parla amb el teu farmacèutic si escau) fins a una infecció per alguna MTS, com clamídies, herpes genital, gonorrea o d’altres. Aquestes infeccions s’han de tractar com més aviat millor, atès que poden generar problemes més importants, com la malaltia inflamatòria pelviana, un trastorn greu que pot acabar generant infertilitat.

Per tant, ves al metge, que podrà descartar possibles trastorns, incloent el càncer d’úter o del coll uterí, raó per la qual és important no ignorar aquests símptomes.