Dues coses que fem malament al bany

Cuarto de baño

Malgrat els esforços que puguem fer diàriament en matèria d’higiene, tots estem d’acord que el bany no és un lloc especialment net. No es tracta d’entrar en detalls, però els experts ens parlen de dos errors habituals que propicien l’abundància de bacteris en aquest recinte.

Número 1: estirar la cadena sense baixar abans la tapa

Diferenciant entre tapa i seient, la majoria dels homes (s’estima en el 68%, o més), no baixa el seient després d’utilitzar l’inodor, i mira que les dones ho porten malament! Sense entrar en l’estètica, que els dona la raó a elles indiscutiblement, hi ha cap problema en deixar el seient –i, per tant, la tapa– aixecat? Doncs sí que n’hi ha.

En estirar la cadena, l’aigua evacua el contingut de la cisterna, que conté diversos bacteris, alguns dels quals són perillosos: Salmonella i Shigelia, entre d’altres, i en grans quantitats. El funcionament correcte del sanitari requereix una descàrrega potent, perquè l’aigua netegi també les parets, arrossegant la brutícia cap al clavegueró. Però aquesta descàrrega produeix esquitxades, un aerosol de gotes diminutes que s’expandeixen per l’aire, fins a cinc metres de distància, segons algun estudi. Aquestes esquitxades contaminen el bany sencer, atès que passen al lavabo, al terra, a les tovalloles i… fins i tot als raspalls de les dents.

Diguem-ne que no hi ha una manera absoluta d’evitar-ho, perquè la tapa del vàter no el tanca hermèticament. Però el fet de baixar-la abans d’estirar la cadena disminueix en gran mesura l’expansió de l’aerosol.

Número 2: posar l’escombreta humida al seu suport.

Però continuem amb el procés. Què passa quan la descàrrega no ha eliminat del tot la brutícia? Doncs que recorrem a l’escombreta, la qual cosa porta a la palestra un nou factor preocupant.

Escobilla del váter

Després d’escombrar les restes de brutícia, posem l’escombreta al seu suport, generalment un recipient on encaixa. Però, encara que no es vegi a simple vista, l’escombreta conté restes de la brutícia, de manera que quan la posem al seu recipient, allà queda tot: si féssim un cultiu amb aquesta brutícia (no oblidem que ja no és brutícia, sinó molts bacteris diferents) no faríem el que fem. El recipient té les condicions idònies d’humitat perquè els gèrmens es multipliquin.

L’escombreta hauria de rentar-se (idealment, desinfectar-se) i assecar-se bé abans de guardar-la al seu recipient. Això resulta impossible de fer després de cada ús, és clar. Aquesta és la raó per la qual els experts desaconsellen completament l’ús de l’escombreta, un adminicle incompatible amb una higiene estricta i que recomanen no tenir al bany.

I aleshores, què cal fer? El que és ideal és utilitzar productes de neteja amb poder desinfectant; amb guants, és clar, per a la neteja de l’inodor.