Otitis: em fa mal l’orella

L’otitis és una inflamació de l’oïda deguda, generalment, a una infecció. Sol ser dolorosa i afecta gran part de la població, especialment els nens. El Dr. Ricard Bargués, especialista en otorrinolaringologia del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya, ens parla sobre els símptomes, el tractament i la prevenció d’aquesta patologia.

Què és l’otitis i quins tipus hi ha? L’otitis ve, com el nom mateix indica, d’oto, que significa orella, oïda, i itis, que significa inflamació. Per tant, és una inflamació de l’oïda. Si la classifiquem de forma anatòmica podem parlar de dos tipus d’otitis.

L’otitis externa, també anomenada “otitis del nedador”, és una inflamació, irritació o infecció de la part externa de l’oïda i del conducte auditiu extern. Pot cursar de forma aguda, si es presenta de forma sobtada i dura poc temps, o crònica, si els símptomes són recurrents o romanen durant més de tres mesos.

L’otitis externa més comuna és l’aguda, en la qual es produeix una infecció de la pell del conducte, originada, sobretot, per la humitat i la calor. Sol aparèixer a l’estiu perquè quan ens banyem l’orella reté humitat, i com que la cera també reté la humitat, la pell està macerada, de manera que els gèrmens poden penetrar-hi i es pot produir un procés inflamatori. Aquesta pell, quan s’inflama, com que té molt poc de teixit a sota, no es pot expandir i estira les terminacions nervioses, cosa que fa que sigui francament dolorosa. No obstant això, no sempre ocorre a l’estiu ni a causa de la humitat. La infecció pot produir-se per qualsevol motiu que faci malbé la pell del canal auditiu, com ara la pell seca, un èczema, gratar massa, una neteja inadequada (com ara amb els típics bastonets de cotó) o la introducció d’objectes que poden fer mal al canal auditiu.

És comú que la otitis externa aguda es produeixi amb més freqüència en la infància, entre els 7 i els 12 anys, i en adults, entre els 65 i els 74 anys.

L’otitis mitjana és la que afecta l’orella mitjana, l’espai ple d’aire de darrere del timpà i que conté els petits ossos vibratoris de l’oïda, i és causada, sobretot, per les infeccions que poden arribar des del nas. Generalment es produeix quan la trompa d’Eustaqui (el conducte que connecta l’orella mitjana amb la gola i ajuda a equilibrar la pressió entre l’oïda externa i l’orella mitjana), queda obstruït per diferents motius. Com que la funció d’aquesta trompa és drenar el líquid que es produeix a l’oïda mitjana (exsudat), si no funciona correctament es produeix una inflamació i el líquid s’acumula, cosa que afavoreix el desenvolupament de bacteris i virus.

És una afecció comuna en els nens (el 80% pateix almenys un episodi d’otitis mitjana abans dels 3 anys), però pot afectar també els adults.

Pot cursar de forma aguda i de forma crònica. L’otitis mitjana aguda és més típica de l’hivern i se sol originar a partir d’un procés catarral que es complica, perquè el líquid i el moc queden atrapats dins de l’oïda i es produeix una infecció que causa inflor i envermelliment. L’otitis mitjana crònica sol desenvolupar-se per una complicació a partir d’alteracions, per exemple un colesteatoma (un quist a la pell que es forma dins de l’oïda mitjana). O per supuracions originades per una irritació crònica de l’oïda mitjana quan hi ha una perforació timpànica. El líquid perdura a l’oïda mitjana o apareix de forma recurrent durant més de tres mesos. Això no implica que sigui més greu, però pot durar molt temps o fins i tot no curar-se.

Quins símptomes té? Els símptomes més comuns de l’otitis i que ens han de posar en alerta són el dolor, sobretot en les otitis externes, que són summament doloroses; l’otorrea, és a dir, la supuració de l’orella; i la hipoacúsia, la pèrdua auditiva o la baixada de l’audició, que s’origina pel buit que es produeix a la caixa de l’orella mitjana.

En els nadons i en els nens petits pot ser més difícil identificar el problema, així que hem de prestar especial atenció si presenten irritabilitat, plor, mal d’orella, sobretot en anar a dormir, si es toquen sovint o es s’estiren les orelles, pèrdua de l’equilibri, dificultat per sentir, febre o problemes per dormir.

Quin és el tractament per a l’otitis? En l’otitis externa el tractament depèn de la gravetat i del dolor. El més comú és aplicar teràpia farmacològica amb analgèsics i antiinflamatoris. O antibiòtics per atacar la infecció en el cas dels adults. En l’otitis mitjana crònica s’ha de recórrer primer al tractament mèdic, per intentar eliminar la infecció, i després reparar el defecte o alteració de l’orella mitjana que l’ha provocat, que moltes vegades implica una solució de tipus quirúrgic.

Quins consells hem de seguir per prevenir les infeccions d’oïda? La prevenció de l’otitis externa o del nedador consisteix bàsicament a mantenir el conducte net i sec, sobretot a l’estiu i si ens banyem sovint a la piscina o al mar. El més còmode és posar unes gotes d’alcohol dins de l’orella, simplement que entri i surti, perquè l’alcohol en evaporar-se asseca el conducte. O utilitzar protectors auditius quan som a l’aigua. També és recomanable que les persones que tinguin tendència a tenir taps de cera, acudeixin a l’otorrino perquè els elimini abans de l’estiu. És aconsellable evitar l’ús de bastonets de cotó, ja que poden ocasionar encara més lesions perquè compacten els elements que poden afavorir la retenció d’humitat en el conducte.

La prevenció de l’otitis mitjana és complicada, ja que evitar els refredats pot ser més difícil. No obstant això, adoptar hàbits com ara rentar-se les mans sovint, esternudar i tossir al plec del colze en comptes de les mans, evitar els llocs tancats o concorreguts quan hi ha epidèmies gripals, els canvis de temperatura brusca, l’exposició al tabac, la lactància materna i les vacunes poden ajudar a prevenir-los.

Com hem de fer correctament la neteja de les orelles? La neteja del conducte auditiu se centra bàsicament en l’oïda externa. En principi l’orella es neteja sola, perquè la pell que es genera dins el conducte i el cerumen va migrant cap a la sortida, es va desprenent i es va eliminant sola. Per tant, la neteja de l’orella ha de ser amb el dit i la tovallola fins on s’arribi, sense intentar entrar dins del conducte. I si es té tendència a tenir taps o pell dins del conducte, depenent de la intensitat de les secrecions i de les descamacions, es recomana anar una o dues vegades a l’any a l’otorrinolaringòleg per fer una neteja amb els mitjans i les eines adequades, i prescriure un tractament a continuació si cal.