Càncer de mama: 7 fets rellevants que cal conèixer

mujer se explora el pecho

La mala notícia és que, segons les estimacions, una de cada vuit dones patirà un càncer de mama al llarg de la seva vida. D’acord amb les estadístiques que publica l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), cada cop es diagnostiquen més càncers de mama, amb un augment anual d’entre l’1 i el 2%. Se’n desconeixen les causes. A Espanya, cada any se’n diagnostiquen 26.000 casos nous, és a dir, 71 cada dia, gairebé 3 casos nous per hora. Resulta alarmant.

La bona notícia és que el 82,8% dels casos es curen, i això, a Espanya, suposa més de 21.500 dels 26.000 casos anuals. Aquestes dades conviden a l’esperança. A més, la supervivència a cinc anys del diagnòstic augmenta any rere any, amb una millora que se xifra en l’1,4% anual, una de les més altes del món, per sobre de la mitjana de la Comunitat Europea. I, d’això, sí que se’n coneixen les causes: no solament milloren els tractaments, sinó que cada vegada es treballa més en matèria de prevenció, començant pels programes de cribratge que instauren les autoritats sanitàries.

Tenint en compte tot això, i que es tracta del càncer més freqüent entre les dones, et plantegem set qüestions que has de conèixer.

1. No hi ha un sol tipus de càncer de mama

Hi ha uns tipus de càncer que són més agressius que d’altres. Apareixen en diferents parts del pit, tenen ritmes de creixement variables i, fins i tot, poden ser diagnosticats en fases diferents, de manera que cada cas és gairebé únic.

Totes aquestes variables fan que cada cas requereixi un tractament totalment personalitzat. Els protocols estan molt ben definits, però el tractament s’instaura en funció de la pacient i de totes les variables que hi intervenen. Així doncs, el tractament que ha funcionat en un cas pot no servir en un altre.

2. Només alguns tipus de càncer són hereditaris

Hi ha una creença molt estesa: “Només tindràs càncer si un familiar pròxim n’ha tingut un”. En general, això és fals. Hi ha molt pocs casos hereditaris: només el 5% del total de càncers es deuen a l’herència d’un gen alterat. Encara que aquest tipus de càncer és molt comú, el càncer de mama té un component genètic relativament baix.

3. Cal conèixer amb detall les pròpies mames

És clau l’autoexploració sistemàtica de les mames i el seguiment de les sensacions que transmeti. La idea és controlar qualsevol canvi que s’hi pugui produir. Pren-te amb calma l’examen periòdic de les mames: al llit, a la dutxa i, per descomptat, davant del mirall, completament relaxada i sense presses.

Cal que paris atenció a aquestes qüestions:

  • Si hi ha algun bony i també si hi ha alguna zona amb el teixit anormalment engrossit.
  • Si la mida o la forma d’aquests bonys i aquestes zones canvien.
  • Si hi ha diferències en la textura de la pell o si hi ha arrugues o clotets.
  • Si tens un dolor persistent, que no desapareix al cap d’una estona, en alguna de les mames o de les aixelles. Seria molt estrany que fos degut a un càncer, però, si s’escau, ves al metge.
  • Si hi ha una inflor o inflamació a les zones de l’aixella o de la clavícula.
  • Si s’hi produeix un enrogiment, sobretot al voltant del mugró.
  • Si hi ha alguna secreció anòmala pels mugrons.

Per tant, cal que coneguis bé com són les teves mames, les aixelles i els laterals del pit, per tal que puguis detectar d’una manera immediata qualsevol canvi que s’hi produeixi. Aquests canvis els haurà d’explorar sempre el teu ginecòleg.

4. Un bony no sempre és un càncer

L’aparició d’un bony en un pit és el símptoma que crea més alarma entre les dones, però, en realitat, només un de cada deu és maligne; els nou restants són benignes o no cancerosos.

Normalment, es tracta de quists de diversos tipus o de tumors no cancerosos. Això no vol dir que no n’hagis de fer cas: si n’hi detectes un, has d’acudir sens falta al teu ginecòleg, per tal que hi faci una exploració i determini de què es tracta.

5. És important portar un estil de vida sa

Hi ha estudis molt seriosos que revelen que la combinació de fer una mica d’exercici, seguir una dieta sana ‒és a dir: molta fruita i verdura, hidrats de carboni no refinats, greixos com l’oli d’oliva verge, peix preferiblement blau, carn blanca (d’aus) millor que carn vermella…‒, limitar el consum d’alcohol, no fumar i mantenir-se en un pes adequat redueix el risc de càncer.

No obstant això, la medicina és molt prudent, atès que no es coneixen les causes per les quals l’alcohol augmenta el risc de càncer i, per contra, l’exercici, la dieta sana i estar prima el redueixin. Però l’evidència és tossuda, i tot això s’ha constatat. La realitat és que no es coneixen les causes del càncer de mama.

Amb tot, els factors de risc més significatius estan fora de qualsevol possible control, perquè són l’edat ‒com més anys, més incidència de càncer‒ i… ser dona.

6. La prevenció és la clau

La supervivència al càncer augmenta gràcies a la millora dels tractaments, sens dubte, però, de la mateixa manera, també gràcies als programes de cribratge establerts, que inclouen mamografies i exploracions periòdiques i que han aconseguit que el càncer es diagnostiqui en fases molt primerenques, quan és molt més probable curar-lo totalment.
Aquests programes conclouen, ara per ara, als 64 anys, encara que algunes comunitats els estan ampliant fins als 69. No obstant això, és molt recomanable continuar-los, perquè per sobre d’aquesta edat se’n donen bastants casos.

7. Els homes també poden tenir-ne

És molt poc comú i, per tant, poc conegut, però el càncer de mama també el poden patir els homes. Prop de l’1% del nombre total de casos es dona en homes, que, al cap i a la fi, també tenen teixit mamari, tot i que, evidentment, en una quantitat molt menor.