Què és un atac de pànic

mujer con ataque de pánico

Ens pot fer perdre el control, pensar que patim un atac cardíac o, fins i tot, pensar que estem a punt de morir. Tal com indica el seu nom, és un episodi de por intensa que es pot presentar inopinadament, sense una causa aparent.

No tothom passa per un atac de pànic. En general, no es pateixen de manera contínua, sinó que poden aparèixer una o dues vegades al llarg de la vida; però, de vegades, també poden ser recurrents i donar lloc a una síndrome anomenada trastorn de pànic. En aquests casos, el pacient pot arribar a pensar constantment que patirà un altre atac.

L’atac de pànic puntual no té riscos especials, però la síndrome sí que en té, ja que pot alterar en gran manera la qualitat de vida i pot arribar a provocar una incapacitat real.

Símptomes de l’atac de pànic

Normalment, apareixen al final de l’adolescència, al principi de l’edat adulta, i generalment afecten més les dones que els homes. El més característic és que es presenten inopinadament i en circumstàncies molt dispars: al llit, despertant sobtadament o enmig d’una reunió. L’atac assoleix la intensitat màxima en pocs minuts, i després de l’episodi el pacient sol quedar esgotat.

Els símptomes més habituals són:

  • Acceleració del pols, amb palpitacions.
  • Sensació d’estar en perill.
  • Sensació que hi falta l’aire.
  • Suors i calfreds, de vegades seguits de fogots.
  • Dolors: abdominals, al pit o al cap.
  • Marejos i nàusees.
  • Sensació de pèrdua del control.
  • Evasió de la realitat.

La por a un nou atac habitualment és intensa. Si el pacient té clar quines circumstàncies l’han desencadenat (cosa que no sempre es dona) tendirà a evitar-les totes com sigui. I això pot resultar incapacitant.

Hi ha cap causa?

No necessàriament. I, en tot cas, no és coneguda. Es considera que les causes poden ser des de factors genètics fins a trastorns en àrees cerebrals determinades. Sembla que els pacients sotmesos a situacions d’estrès extrem són més proclius a patir-los.

Insistim que els atacs de pànic no s’han de confondre amb la por provocada per una causa determinada (per exemple, l’atac imminent d’un gos), casos en què l’atac es pot considerar una reacció natural d’alarma: el pols s’accelera i el cos genera d’una manera immediatament l’alliberament d’adrenalina i es posa en tensió.

Es considera que és un atac de pànic el que no està provocat per una causa externa concreta. Hi ha factors que eleven el risc de patir-ne:

  • Si tenim familiars que en pateixen o n’han patit.
  • Antecedents de maltractament en la infantesa o d’abús sexual.
  • Estrès extrem.
  • Un succés clau en la vida, com un accident greu o, fins i tot, una separació matrimonial.
  • L’abús de tabac.
  • L’excés de cafeïna.

Quan cal anar al metge?

Un atac de pànic, en si, no revesteix risc, encara que és extremadament desagradable. Ara bé: aquests atacs no els pot controlar fàcilment un mateix i, si no se segueix un tractament, poden empitjorar.

Alguns dels símptomes descrits coincideixen amb els d’algunes malalties més greus, com ara un atac cardíac. Si es tenen aquests símptomes, és el moment d’anar al metge. Si es donen aquestes coincidències, el primer que farà el metge serà comprovar que es pugui descartar la malaltia cardíaca com a causa. Un cop descartat el problema cardíac, el tractament variarà segons el cas i, si el trastorn de pànic és freqüent, pot requerir la intervenció d’un psiquiatre. Però serà el metge qui recomani el tractament adequat.

Pot tenir complicacions?

Un trastorn de pànic que no sigui tractat pot acabar afectant la vida del pacient greument, com hem vist, i, en alguns casos, pot resultar incapacitant. A més, pot presentar les complicacions següents:

  • Hipocondria: pensar que estem malalts.
  • Manies o fòbies; per exemple: a pujar a l’ascensor, a conduir o, fins i tot, a sortir de casa.
  • Problemes a casa o a la feina.
  • Aïllament social.
  • Ansietat.
  • Depressió.
  • Pensaments suïcides.
  • Caure en el consum d’alcohol o d’altres drogues, buscar l’evasió.
  • Problemes econòmics.

Es poden prevenir?

Des del moment que les causes del trastorn són desconegudes, la resposta és que no, no es poden prevenir. Però si has tingut un episodi, prova aquestes recomanacions:

  • Vés al metge.
  • Compleix puntualment el tractament que s’instauri.
  • Fes exercici, que t’ajudarà si tens ansietat.