El cop de calor

sol y mar

Abans en dèiem insolació, i pot ser molt greu: es produeix quan el cos s’escalfa en excés —en termes mèdics “hipertèrmia”— en un temps relativament curt.

Té diverses causes:

  • El cop de calor clàssic, també anomenat “cop de sol” (encara que es pot produir sense exposició directa al sol). La pell és calenta i resseca i sembla socarrimada.
  • El cop de calor causat per l’exercici, sobretot si es fa sota el sol.
  • Les cremades, fins i tot les cremades produïdes pel sol quan s’han destruït les glàndules sudorípares.
  • Altres causes, com ara l’activitat excessiva de la glàndula tiroide (tirotoxicosi).

Quins símptomes té?

Si es manifesten els símptomes que es descriuen a continuació, s’ha de relacionar immediatament amb un cop de calor:

  • Febre alta, de 40 ºC o més
  • Malestar, cansament, confusió generalitzada
  • Pell encesa i anormalment calenta
  • Orina escassa i fosca
  • Tendència a perdre el coneixement

Si la temperatura arriba als 41 ºC, la situació comença a ser greu. Si arriba o depassa els 42 ºC, pot afectar el cervell, el fetge, els ronyons i els músculs, i fins i tot es poden tenir hemorràgies.

Què es pot fer contra un cop de calor

  • Com a primera mesura, cal traslladar el pacient a un ambient fresc, amb una temperatura d’entre 15 ºC i 18 ºC.
  • Despullar-lo i tapar-lo únicament amb un llençol lleuger.
  • Si la febre augmenta a 39,5 ºC, la pell és molt calenta i té un aspecte sec (o lleugerament suat), es recomanen dutxes amb aigua freda (de 15 ºC a 18 ºC); també es poden fer banys amb aigua freda, i massatges perquè en millori la circulació de la sang.
  • També es pot cobrir el cos amb llençols o tovalloles humides, que s’han de canviar amb freqüència i, preferiblement, combinar aquesta acció amb l’ús d’un ventilador elèctric, o un dispositiu similar, perquè la temperatura del cos disminueixi una mica més.
  • No s’ha de fer servir aigua més freda de 15 ºC, ja que es produiria una restricció de la pèrdua d’escalfor, com a efecte secundari d’una constricció dels vasos sanguinis cutanis.
  • Cal avisar un metge o, encara millor, dur el pacient a l’hospital al més aviat possible. Sovint, una persona que pateix un cop de calor pot necessitar oxigen, que se li hagin d’administrar sèrums per via intravenosa i, de vegades, medicació adequada.

Quines són les situacions de risc

  • Llocs amb temperatura elevada, amb molta humitat i amb un sol intens.
  • Un gran esforç físic (per exemple durant la pràctica d’esport).
  • Cremades solars extenses.
  • Deshidratació: manca de líquids i de sals, en llocs calents.
  • Consum excessiu d’alcohol, en les mateixes condicions.

Com es pot evitar

  • Cal habituar-se lentament a la calor i a la humitat, sobretot abans de fer esforços físics. Aquesta aclimatació pot durar, als tròpics, d’1 a 3 setmanes.
  • Cal beure abundants dosis de líquids, preferiblement que continguin sals minerals, però, sobretot, s’ha d’evitar l’alcohol. En condicions extremes, es recomana beure fins a 3 o 4 litres diaris.
  • Cal fer servir roba lleugera, folgada i transpirable (teixits com ara el lli i el cotó).
  • Cal limitar tant com sigui possible l’exercici físic intens, especialment si el consum de líquids i de sals és baix.
  • Cal evitar l’exposició directa al sol: més encara, l’ombra, o llocs amb aire condicionat.
  • Cal fer-se banys sovintejats (al mar o a la piscina), en especial si s’ha estat prenent el sol.

Quines persones tenen més risc de patir-ne

Hi ha persones que són més propenses a tenir un cop de calor per la seva situació, entre les quals trobem:

  • Les persones d’edat avançada, perquè més sovint presenten una hidratació inadequada.
  • Les persones que tenen excés de pes.
  • Les persones amb cardiopaties, amb problemes cardiovasculars o les que tenen problemes pulmonars.
  • Les persones sotmeses a tractaments anticolinèrgics (que poden fer disminuir la producció de la suor) o amb blocadors ß (que poden reduir la circulació sanguínia en la pell).
  • Nadons i criatures petites.
  • Les dones embarassades, fonamentalment si consumeixen pocs líquids.
  • Les persones que estan sota els efectes de l’alcohol.
  • Els esportistes que no tenen cura especial d’hidratar-se com cal.